La festa de “Les Fadrines”

– Al setembre es celebrava aquí a Beniardà la «festa de les fadrines» en honor a la Immaculada. Aquesta festa la organitzaven quatre joves del poble que havien estat agraciades en un sorteig que es feia entre totes; durant tot l’any feien alguna rifa per recaptar alguns diners perquè encara que les festes es feien més senzilles que ara, també resultava més difícil l’ajuntar el pressupost que es necessitava per portar una petita banda de música i altres despeses.

– Era costum els diumenges a la tarda les quatre majorals, els nens i les nenes i altres joves que volguessin acompanyar, sortir pel poble amb un estendard de la verge cantant el rosari ia les portes de les cases que ho demanaven cantàvem una cançó, era com una pregària a la verge demanant-li algun favor, sabíem moltes, però la que més demanaven era per als malalts.

PLEGARIA

Salut oh senyora. Salut reina meva. Salut al malalt. Salut oh Maria.
Per carrers i places passeja la Verge visitant malalts perquè no em oblidin.

Per això ens pagaven la quantitat de 50 cèntims o una pesseta, però en tot l’any alguna cosa es recollia. A la festa com a tot missa, ball i processó. La banda recollia les festeres que estrenaven vestit per anar a l’església. Els quatre nois que portaven a la Mare de Déu eren triats per elles i solien ser nuvi, amic o germà.

No sé en quina data exacta van venir uns missioners i van estar uns dies fent xerrades, exercicis espirituals i misses. Van treure en processó a alguns sants i com veuen a la foto a la Immaculada vam voler portar-la a les noies que havien estat festeres. La comissió m’ha demanat que recordi aquesta festa i així ho faig.

A algú li semblarà ridícul però era entranyable i bonic.