La banda de música de Beniardà
La Banda va ser creada pels anys 1920 a 1922 pel llavors guareix Rector de la localitat, D. José María Laborda Nadal, “el retor negret” que li cridaven alguns, amb joves i xiquets del poble, sense comptar amb cap subvenció ni ajuda oficial ni particular, solament amb l’entusiasme dels seus components i del seu fundador, encara que passats els anys no es va tenir en compte la labor d’aquest senyor a favor de la joventut. Els assajos es realitzaven tres nits per setmana en la planta baixa de la Casa Abadia i a l’hivern, durant els descansos dels assajos, solíem calfar-nos amb una gran fogata que es feia en la peça contigua a la dels assajos, i aquest temps s’aprofitava generalment per a explicar contes, gastar-nos bromes o referir xafarderies o chirigotes locals amb el que passàvem bastant bé les llargues vetlades hivernals a més d’instruir-nos musicalment. Les despeses instrumentals, aparte el que cadascun podia aportar per al seu instrument, es cobrien amb els guanys obtinguts en les festes locals, les dels pobles del Valle, Callosa de Ensarria i S. Jorge d’Alcoi. Els instruments els facilitava la ” Unió Musical Espanyola, abans Casa Dotesio de València”.
Crec que era molt instructiu tenir una Banda de Música a la localitat, que sovint amenitzava les festes locals i moltes funcions religioses acompanyant-hi al magnífic Cor Parroquial de Beniardà amb el que aquestes funcions resultaven boniques i atreien bastants feligresos.
La Banda va arribar a tenir més de trenta components, mossos uns i no tant altres ocasionant, sobretot en els més petits, situacions anecdòtiques que algunes vegades també comportaven una picaresca alegre i fresca.
Una vegada, 28 de juny, vam anar a tocar a Benimantell en la benedicció d’una campana. De matinada passem a Benifato per haver d’actuar a la festa de Sant Pere. El cansament que portàvem i el son acumulada va servir per fomentar la gresca, acudits i gràcies. Un músic, el dels platerets, bromista i ocurrent, va pensar i es va col·locar entre les parpelles 2 trossets d’escuradents de dents per poder-los tenir oberts, deia.
En Benifato vam ser allotjats a les cases de l’alcalde, crec que es deia Genaro, es va quedar amb els que ningú volia, els cinc més petits, que en seure a taula per menjar, tres d’ells es van quedar adormits, tal era el cansament que acumulaven.
En una altra ocasió a Callosa d’Ensarna, un petit, allotjat en una casa on hi havia diverses mosses, va ser bressolat i dormit en els braços d’una d’elles pel que al saber-ho els músics majors hi va haver bromes i chirigotas a costa del que “tanta sort havia tingut “.
A les festes d’Alcoi s’anava amb el carro del “oncle Planeta” únic vehicle existent llavors al poble i amb el qual es portaven els instruments i el subministrament per als dies d’estada a Alcoi. Els músics cada un feia un viatge pel seu compte encara que la majoria anàvem a peu acompanyant el carro. A Alcoi, la Fila que ens havia contractat, ens s’allotjava en un magatzem de borres on dormíem i menjàvem del que els nostres cuiners preparaven amb el subministrament portat. A la nit els músics majors marxaven amb els components de la Fila, mentre que els més petits ens quedàvem a dormir sobre els sacs de borra.
Passat algun temps, va sumir la direcció de la Banda un senyor de la localitat anomenat Rafael Ribes i, posteriorment, per qüestions polítiques derivades de la Guerra Civil i també per la contínua despoblació que anava patint Beniardà, la Banda va deixar d’existir.
Francisco Bou
