Beniardà és un lloc que s’ofereix a peu a la curiositat de la gent. Des de la carretera es poden comptar les cases, una a una. I des del veí Benimantell es pot seguir, fins i tot, el moviment de les persones. S’aboca a la vall tal com és, mostrant tots els seus secrets, si és que en té. Un curt aqüeducte creua en el camí format com una porta d’entrada a la poblat, la primera casa de la qual és el seu grup escolar.

Bon senyal! L’ensenyament es dóna des del principi. El viatger confia que tots els habitants arribaran al final de la infància sabent, si mes no, les primeres lletres que els permeten d’avançar amb independència …

Beniardà, igual que la resta de nuclis de la vall de Guadalest, deixa que brollin les seves arrels morisques. El singularíssim traçat de les seves petites carrers, l’elecció del lloc, els hàbits de la seva gent i més d’un vestit fan pensar en aquella passada civilització – perquè civilitzats eren i crec que una mica més que aquells que els van expulsar – que va marcar una empremta tan profunda en la nostra terra, on van deixar un rastre molt senzill de seguir. Encara es treballen els camps – no tots – amb els mètodes creats pels avantpassats de bon nombre de comarcans. I encara se segueixen menjant senzills plats de la cuina morisca que no era dolenta, no …